BIOGRAFIA
TORRAS I BAGES
Josep Torras i Bages neix a Sant Valentí de Cabanyes el 12 de setembre de 1846. Cursa els primers estudis a Vilafranca del Penedès i el batxillerat a Barcelona, on s’estableix el 1859. Culmina la seva carrera acadèmica amb les llicenciatures de Filosofia i Lletres i Dret a la Universitat de Barcelona. Els anys universitaris van madurant la fe i la devoció del jove Josep Torras i Bages que entreveu la seva vocació al sacerdoci. Després de dos cursos als seminaris de Barcelona i Vic és ordenat prevere a la catedral de Girona el 1871. Durant gairebé dos decennis desenvolupa encàrrecs sacerdotals a Barcelona, alhora que comença a publicar diverses obres a través de les quals vol donar un sentit cristià als reptes que travessa la societat.
És cridat pel papa Lleó XIII per regir la diòcesi de Vic. Rep la consagració episcopal el 8 d’octubre de 1899 a Montserrat. De la seva ploma sorgiran més d’una cinquantena de cartes pastorals adreçades als fidels i al clergat del bisbat juntament amb nombroses exhortacions d’abast més ample que volen ser una resposta cristiana als reptes socials, religiosos i polítics del moment. El seu prestigi intel·lectual i la seva calidesa humana i paternal es fan palesos en l’ampli i divers ventall d’amistats que forjà amb les quals mantingué correspondència epistolar. Morí santament el 7 de febrer de 1916 al Palau Episcopal de Vic.
Línia del temps
1854
La família Torras i Bages, acompanyada dels avis, s’instal·la a Vilafranca del Penedès.
1863
Josep Torras i Bages es trasllada a Barcelona per a cursar els estudis del batxillerat.
1870
Cursa el següent curs de Teologia al Seminari de Vic, interessat pel caràcter tomista de l’ensenyament que dicten els
professors vigatans.
1874
Amb el seu amic Jaume Collell realitzen un viatge per Itàlia. A Roma són rebuts en audiència privada pel papa Pius IX i visiten la basílica de Sant Pere del Vaticà i altres esglésies i monuments que són testimoni de fets cabdals de la història del cristianisme.
1888
Publica El clero en la vida social moderna, on argumenta que la funció del clergat en la societat contemporània és d’ordre espiritual. Reitera l’ensenyament de Lleó XIII segons el qual el clergat ha de restar al marge de formulacions i corrents polítics.
1893
Els membres del Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona, format per un grup dels artistes catalans de pensament cristià, el trien com a consiliari.
1900
El 24 de gener publica l’edicte de la primera visita pastoral que el portarà a recórrer les parròquies i esglésies de la diòcesi de Vic.
Al llarg del seu episcopat culminarà tres visites per la demarcació episcopal i haurà incoat la quarta.
1904
És escollit senador pels capítols catedralicis espanyols.
1911
Davant les mesures laïcistes que proclama el Govern espanyol, Josep Torras i Bages publica la carta pastoral, Dios y el César, on defensa la pràctica de la llibertat religiosa. Pius X enviarà una felicitació al bisbe per la pastoral.
1913
S’inicia l’edició de les Obres Completes del Dr. Torras i Bages publicada per Foment de Pietat Catalana (1913-1927) i la traducció al castellà d’una selecció de textos que rebrà el títol d’Obras Escogidas.
1916
El 7 de febrer de 1916 Josep Torras i Bages mor al Palau Episcopal de Vic.
1992
Es proclama el decret que certifica l’heroïcitat de les virtuts de Josep Torras i Bages.
1846
Josep Torras i Bages neix a mas Gomà (Les Cabanyes), el 12 de setembre de 1846. Era el petit dels tres fills nascuts del matrimoni de Francesc Torras i Gomà i Maria Bages.
1859
Josep Torras i Bages es trasllada a Barcelona per a cursar els estudis del batxillerat.
1869
Josep Torras i Bages veu la vocació al sacerdoci i es matricula als estudis de Teologia que s’imparteixen al Seminari de Barcelona.
1871
El 23 de desembre de 1871 és ordenat sacerdot a la catedral de Girona de mans del bisbe Constantí Bonet.
1877
Josep Torras i Bages exerceix els primers encàrrecs sacerdotals. Aquest any és nomenat director espiritual de les monges del Cister del monestir de Santa Maria de Valldonzella a Barcelona, i més tard ho serà del Seminari de Barcelona i d’altres congregaciones religioses.
1892
Es publica La tradició catalana, una de les obres torrasianes de més impacte històric. L’autor analitza els elements que configuren l’humus català i justifica la raó del desenvolupament del moviment regionalista sobre la base del dret natural de la llibertat dels pobles.
1899
Josep Torras i Bages és nomenat bisbe de Vic pel papa Lleó XIII. Rep l’ordenació episcopal al santuari de la Mare de Déu de Montserrat el 8 d’octubre de 1899. Una setmana més tard fa la solemne entrada a la que serà la seva diòcesi.
1900
Entre les moltíssimes pastorals dedicades a la seva diòcesi destaquen: L'Espòs de Sang (dedicada al Sant Crist d’Igualada), El Santíssim Misteri (dedicada al conjunt del Davallament de Sant Joan de les Abadesses) i El símbol de la llum (comenta el miracle esdevingut a Manresa 10 febrer 1900), en les quals es fa ressò de la devoció multisecular tant a fets miraculosos com a imatges de tres poblacions del bisbat.
1906
Josep Torras i Bages dedica una pastoral als Obrers Catòlics. És un dels textos que el bisbe consagra a les qüestions socials i que demostra la sensibilitat de l’Església davant la situació que viu la classe obrera.
1912
El 9 de juny de 1912 s’inaugura la nova església de Sant Valentí de les Cabanyes, sufragada en la seva totalitat per Josep Torras i Bages com a mostra d’estima pel seu poble natal.
1915
Torras i Bages dedica dues pastorals a la situació de guerra que assola el món: L’enigma de la guerra i El internacionalismo papal.
1931
S’inicia el procés de beatificació de Josep Torras i Bages.
biografia dEL TORRAS I BAGES
Josep Torras i Bages neix al Mas Gomà (les Cabanyes), el 12 de setembre de 1846. Era el petit dels tres fills nascuts del matrimoni de Francesc Torras i Gomà i Maria Bages.
Vuit anys més tard, la família s’estableix a Vilafranca del Penedès on Josep passa la seva infantesa i cursa els primers estudis.
El 1859 Josep Torras i Bages es trasllada a Barcelona per estudiar el batxillerat. Un cop superada aquesta etapa, iniciarà els estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Durant aquesta etapa, l’impactà especialment el mestratge del filòsof i professor Xavier Llorens i Barba, qui desenvolupà una teoria del sentit comú. És en aquest context que Josep Torras i Bages participa activament en les activitats organitzades per cercles intel·lectuals de la ciutat, com l’Academia del Buen Deseo de la qual serà escollit president el 1867. Completa els seus estudis amb la llicenciatura en Dret, que obté el 1869 amb un treball dedicat al matrimoni, Del matrimonio cristiano: carácter del mismo y requisitos para su validez.
Aquest mateix any, el 1869, Josep Torras i Bages entreveu la vocació al sacerdoci i es matricula al Seminari de Barcelona per cursar Teologia, on rep la tonsura i les ordes menors al llarg d’aquest primer curs acadèmic. El desembre de 1870 es trasllada al Seminari de Vic, interessat pel caràcter tomista de l’ensenyament de la teologia que dicten els professors vigatans. El 23 de desembre de 1871 és ordenat sacerdot a la catedral de Girona de mans del bisbe Constantí Bonet.
La inestabilitat política i les manifestacions anticlericals que esclaten amb la proclamació de la Primera República el 1873 el condueixen a establir-se temporalment a Vinçà (França), on coincidirà amb altres eclesiàstics com Gaietà Barraquer, Ricard Cortés, Mn. Cinto Verdaguer i Jaume Collell. Amb el seu amic i sacerdot vigatà, Jaume Collell, emprèn el primer viatge a Roma amb el desig de conèixer la ciutat que alberga les restes de Sant Pere i conèixer Pius IX, que els rep en audiència privada. Les cartes adreçades al seu pare, el febrer de 1874, mostren la profunda emoció que li ocasionà l’entrevista amb el pontífex i la visita a la basílica de Sant Pere del Vaticà.
El 1874 la família Torras s’estableix a Barcelona, en una casa del passatge Permanyer. En poc temps se succeeixen els traspassos de la seva germana i de la seva mare. Mentrestant, Josep Torras i Bages exerceix els primers encàrrecs sacerdotals, el 1877 és nomenat director espiritual de les monges del Cister del monestir de Santa Maria de Valldonzella a Barcelona i, més tard, ho serà del Seminari de Barcelona a petició del futur bisbe vigatà Josep Morgades, com també d’altres congregacions religioses, per a les quals sempre sentí una forta estima.
L’estudi i la ploma són dos dels instruments amb els quals Torras i Bages sent que pot contribuir a deixar una empremta cristiana i respondre a les grans qüestions que es plantegen en l’àmbit públic i religiós. El seu primer llibre és el Mes del Sagrat Cor, el seguiran sengles textos que aborden el dilatat magisteri de Lleó XIII: Sant Tomàs i Lleó XIII i El centre del món. D’altra banda, consagra diverses publicacions al naixent moviment regionalista que aflora amb força a Catalunya. El primer escrit data de 1887, “La Iglésia i el Regionalisme”, publicat a la revista La Veu de Montserrat. El 1892 veu la llum un llibre que es convertirà en tot un referent per comprendre aquest corrent: La tradició catalana.
Detall de l’absis de l’església de L’Escorial de Vic, pintat per Joan Llimona (1904), membre del Cercle Artístic de Sant Lluc
Lleó XIII nomena bisbe de Vic Josep Torras i Bages, que rebrà l’ordenació episcopal el 8 d’octubre de 1899 al santuari de Montserrat. El nou prelat assumeix les funcions de govern d’una extensa diòcesi, que abasta des de les comarques pirinenques del Ripollès fins al Vallès i la Conca d’Òdena, amb ciutats com Vic, Manresa, Igualada o Ripoll però també amb moltes petites poblacions de muntanya i zones rurals. Fins al moment del seu traspàs, durà a terme tres visites pastorals que el porten, de poblet a poblet, sobre les espatlles de burros i cavalls, i li permetran conèixer, una per una, les 249 parròquies i esglésies de la diòcesi alhora que exerceix el seu paternal ministeri episcopal.
Com a prelat que té cura de guiar la seva església, sorgeixen de la seva ploma una cinquantena de cartes pastorals que constitueixen una resposta precisa als reptes socials i polítics que es plantegen a escala local, nacional i internacional, fent palès el magisteri de l’Església amb plena adhesió als ensenyaments pontificis. Dedica abundosos escrits a les efemèrides i commemoracions diocesanes, que sent com a pròpies, així com també a temes espirituals. L’extens sermonari mostra la seva profunda devoció, que s’expressa també en els nombrosos textos consagrats a la Mare de Déu, a Sant Josep, a l’eucaristia o a la creu així com també a les obres.
Els artistes que s’agrupen al Cercle Artístic de Sant Lluc escullen el Dr. Josep Torras i Bages com a consiliari i director espiritual. Alexandre de Riquer, Joan i Josep Llimona, Dionís Baixeras o Josep Maria Sert són alguns dels artistes del Cercle amb els quals trava una forta i sentida amistat que s’estén a figures de la talla d’Antoni Gaudí i a pensadors i escriptors com Joan Maragall.
Mercès a la seva trajectòria intel·lectual és nomenat membre de les Acadèmies de Belles i Arts i Bones Lletres de Barcelona. El 30 de desembre de 1893 mor el seu pare; amb ell, Torras i Bages perd tots els familiars directes.
Fent clic al signe «+»
| temàtica | CAR | qui és | |
intel·lectuals, polítics, agents socials | |||
| 1 | Alcover i Sureda, Antoni M. | 5 | Sacerdot mallorquí. Prestigiós especialista en llengües romàniques. Organitzà el Primer Congrés de Llengua Catalana, celebrat a Barcelona el 1906 i endegà la ingent recollida de vocabulari per a publicar el Diccionari català-valencià-balear amb l’ajuda de Francesc de Borja Moll. |
| 2 | Barraquer i Roviralta, Gaietà | 4 | Sacerdot, canonge de la catedral de Barcelona, professor d’Història Eclesiàstica i Patrologia del Seminari de Barcelona. Amic de Torras i Bages, formava part de la «penya dels minyons», un grup de sacerdots amb fortes inquietuds intel·lectuals i religioses. Destacà pels seus estudis històrics publicant treballs sobre els ordes monàstics a Catalunya. |
| 3 | Bonnemaison i Farriols, Francesca | 10 | Gran activista cultural. Exercí un fort lideratge en la defensa dels drets de les dones i en la promoció d’iniciatives adreçades a la seva educació i formació. Fomentà la divulgació de la llengua i la cultura catalana com ho atesten la fundació de l’Institut de Cultura i de la Biblioteca Popular de la Dona l’any 1909. |
| 4 | Bové i Salvador, Salvador | 5 | Sacerdot. Guanyà una càtedra de Teologia Moral i Eloqüència al Seminari de Barcelona. Publicà nombrosos estudis que divulgaren el pensament de Ramon Llull. |
| 5 | Brunet i Recasens, Francesc | 8 | Compositor i fotògraf. Des del 1888 fou professor de música al Seminari Conciliar. Va compondre més d’un centenar d’obres musicals la major part eclesiàstiques. |
| 6 | Cambó i Batlle, Francesc | 3 | Polític, empresari, mecenes i promotor de la cultura catalana. Fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista i participà en l’organització de la Solidaritat Catalana. Nomenat ministre de Foment el 1918 i de Finances el 1921. En el vessant cultural, creà la Fundació Bernat Metge, la Fundació Bíblica Catalana i sufragà l’edició de nombroses obres. Amant de les arts, creà una important col·lecció, llegada en bona part al MNAC. Jugà un paper de primer ordre en el projecte de decoració de la catedral de Vic, aconseguint un segon contracte amb Josep Maria Sert i contribuint a la finalització de les pintures entre 1927 i 1929. |
| 3 | Carreras i Artau, Tomàs | 5 | Catedràtic d’Ètica a la Universitat de Barcelona des de 1912. Creà l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya i començà la Societat Catalana de Filosofia. Va destacar pels estudis pioners d’Etnografia i Antropologia. |
| 4 | Duran i Bas, Manuel | 19 | Catedràtic de Dret Romà i Mercantil a la Universitat de Barcelona, va ser professor de Josep Torras i Bages i un influent jurista català alhora que un important activista cultural. Diputat al Congrés i Ministre de Justícia el 1899, fou el membre del govern que proposà el nomenament de Torras i Bages com a bisbe de Vic. |
| 5 | Griera i Gaja, Antoni | 6 | Sacerdot i filòleg. Estudiós de la llengua des del vessant de la dialectologia. Va elaborar el primer Atlas Lingüístic de Catalunya, obra pionera al seu temps. Impulsà la restauració del monestir de Sant Cugat del Vallès malmès a causa dels estralls de la Guerra Civil. |
| 6 | Mañé i Flaquer, Joan | 4 | Catedràtic de Llatí i Castellà a la Universitat de Barcelona. S’inicià en el periodisme com a redactor i esdevingué director del Diario de Barcelona, modernitzant el diari i convertint-lo en una de les publicacions més influents del país. |
| 7 | Menéndez Pelayo, Marcelino | 2 | Intel·lectual, pensador i filòleg. Destacà tant per la seva creació poètica, com pels ingents estudis de literatura hispànica. Fou membre de diverses reials acadèmies i dirigí la Biblioteca Nacional de España des de 1898 fins a la seva mort. |
| 9 | Millet i Pagès, Lluís | 13 | Músic i compositor. Fundà l’Orfeó Català juntament amb Amadeu Vives. Gran impulsor dels estudis de música, i en particular a la música de caràcter popular. Fou catedràtic de l’Escola Superior de Musica de Barcelona i mestre de la capella de Sant Felip Neri i de la basílica de la Mercè. Com a compositor destacà per l’obra de goigos i obres corals. |
| 10 | Miret i Sans, Joaquim | 3 | Intel·lectual català, dotat d’una àmplia formació humanística. Autor de nombrosos estudis història medieval de Catalunya en bona mesura basats en l’anàlisi de la documentació que li fornien els rics arxius catalans. Fou un dels fundadors de l’Institut d’Estudis Catalans, organitzà el Primer Congrés d’Història de la Corona d’Aragó i impulsà la publicació del Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. |
| 11 | Permanyer i Ayats, Ricard | 9 | Notari de Barcelona, fou degà del Col·legi d’Advocats així com del de Notaris. Figura propera a Josep Torras i Bages, dirigí la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. Fou vicepresident del Centre Excursionista de Catalunya i col·laborà amb revistes com La Renaixença o La Veu de Catalunya. |
| 12 | Prat de la Riba i Serrà, Enric | 6 | Jurista i polític català. Participà en la redacció de les Bases de Manresa i, més tard, fou un dels fundadors de la Lliga regionalista. Elegit president de la Diputació de Barcelona en nombroses ocasions com també de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual aconseguí la creació, realitzà un ingent treball per dotar Catalunya d’una estructura administrativa eficient. En l’àmbit cultural cal destacar la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, una xarxa d’escoles professionals i biblioteques populars entre d’altres. És autor de La nacionalitat catalana. |
| 13 | Soler i March, Leonci | 48 | Advocat, arxivista, bibliòfil i historiador. Destacà per l’amplitud dels interessos culturals, especialment els estudis d’història de Manresa, ciutat de la qual fou arxiver municipal i cronista. Es distingí per la seva activitat política, fou un dels dirigents de la Lliga Regionalista, diputat al Congrés pel districte de Manresa en nombroses ocasions, més tard senador i fou un dels impulsors i dirigents de la Lliga Regionalista. |
| 14 | Verdaguer i Callís, Narcís | 8 | Advocat i polític català. Corresponsal de La Veu de Montserrat i fundador de La Veu de Catalunya. Impulsà activament el moviment catalanista moderat, molt proper a Enric Prat de la Riba i al jove Francesc Cambó, que havien treballat com a passants seus. Fou diputat al Congrés per Vic (1914-1916). Presidí la Sociedad Económica de Amigos del País (1910-1911) i l’Academia de Jurisprudencia y Legislación (1917-1918). Casat amb Francesca Bonnemaison. |
artistes / arquitectes, escriptors (i escriptors (Carner, Maragall…)?) | |||
| 1 | Baixeras i Verdaguer Dionís | Pintor i dibuixant barceloní. Fou un dels fundadors del Cercle Artístic de Sant Lluc. Format a Barcelona i París, profundament influït pel realisme, la seva pintura mantindrà sempre el to naturalista, el sentit harmònic i equilibrat de les composicions i el caràcter positiu i alegre dels personatges que representa tot i l’enfocament social d’algunes de les seves obres. Destacà com a paisatgista i muralista. Pintà tres de les sis plafons del Paraninf de la Universitat de Barcelona, algunes de les teles que decoren el presbiteri del santuari de la Mare de Déu Montserrat i la cúpula del Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya entre d’altres. | |
| 2 | Carner i Puig-Oriol, Josep | 2 | Poeta, dramaturg, traductor i periodista. Des de ben jove conreà la poesia i fou considerat el gran exponent del Noucentisme. Redactor prolífic, col·laborà estretament amb les principals revistes catalanes. Implicat en el moviment catalanista, s’exilià després de la Guerra Civil i morí a Brussel·les el 1970. |
| 3 | Gaudí i Cornet, Antoni | Cursà els estudis d’arquitectura a Barcelona on inicià la seva activitat professional. L’observació de la natura i de les seves formes i colors, l’estudi de l’arquitectura medieval, el coneixement de la forja i del treball del metall, la ceràmica i la fusta constitueixen les seves principals font d’inspiració que absorbirà i fusionarà fins a donar lloc a un llenguatge personal, original i integrador. Torras i Bages l’acollí a Vic en diveses ocasions i l’escollí com un dels experts que havia d’avaluar el projecte presentat per Josep Maria Sert per a la decoració de la catedral de Vic. | |
| 4 | Llimona i Bruguera, Joan | 9 | Pintor català, membre del Cercle Artístic de Sant Lluc. Es formà a La Llotja i al taller de Martí Alsina i Antoni Caba. La seva pintura s’emmarca dins el moviment modernista però amb un marcat caràcter simbolista i místic, mercès a les profundes creences cristianes que professà. Destacà tant per la pintura mural de tema religiós com per obres de petit i mig format de fort naturalisme. |
| 5 | Llimona i Bruguera, Josep | 4 | Escultor, amb setze anys fou premiat amb la pensió Fortuny, concedida per l’Ajuntament de Barcelona, que li permeté estudiar a Roma. Fundà, amb el seu germà Joan i altres artistes, el Cercle Artístic de Sant Lluc. És considerat el millor exponent de l’escultura modernista catalana. Les seves iobres es caracteritzen per un marcat sentiment contingut. Fou director de la Junta de Museus. |
| 6 | Maragall i Gorina, Joan | 21 | Escriptor, poeta i intel·lectual. L’unia amb Josep Torras i Bages una profunda amistat. Treballà com a redactor de diversos rotatoris de gran tirada com el Diari de Barcelona, La Veu de Catalunya o L’Avenç. Renovà la poesia catalana amb l’ús d’un llenguatge més planer i espontani que utilitzava les experiències de la natura per a expressar els sentiments. |
| 7 | Martorell i Puig, Bernardí | 5 | Arquitecte barceloní, alumne de Domènech i Montaner i August Font. Destacà per l’ús del totxo com a material constructiu i per la introducció d’elements modernistes inspirats en Gaudí amb qui havia treballat a la Sagrada Família. Exercí com arquitecte diocesà als bisbats de Solsona, Tarragona i Barcelona. La seva arquitectura abasta un ventall ample de construccions entre els que destaquen els edificis religiosos i els residencials. |
| 8 | Riquer, Alexandre de | 2 | Artista polifacètic, dibuixant, poeta, publicista, pintor, gravador i ebanista. Amb una amplia formació internacional, introduí a Catalunya el modernisme d’arrel britànica en el disseny gràfic i el cartelisme exercint una gran influència entre els seus coetanis. Formà part del Cercle Artístic de Sant Lluc. Autor d’ex-libris, il·lustrador de nombroses revistes, fou també poeta, bibliòfil i col·leccionista. El seu taller al carrer Freneria de Barcelona esdevingué un dels pols d’atracció de la intel·lectualitat del moment. |
| 9 | Sert i Badia, Josep M. | 26+1 | Pintor barceloní, nasqué en el sí d’una família benestant de la burgesia catalana. Conegué a Josep Torras i Bages al Cercle Artístic de Sant Lluc. El 1899 adreça una carta al bisbe que serà el detonant de l’encàrrec que marcarà la seva carrera artística: la decoració interior de la catedral de Vic que culminarà entre 1927-1929. La crema de la catedral produïda per la guerra civil l’obligarà a refer completament el conjunt, que s’inaugurarà el 1945. Establert a París, assolirà gran fama com a pintor muralista. Rebé importants encàrrecs per a la decoració d’edificis públics i privats a Barcelona, París, Brussel·les, Venècia, Londres, Buenos Aires, Pittsburgh i Nova York. |
| 10 | Soler i March, Alexandre | Arquitecte manresà, germà del advocat, arxiver i historiador Leonci Soler i March. Deixeble de Lluís Domènech i Montaner. President de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya i membre de la Junta de Museus i director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Com arquitecte treballà en la restauració i reforma d’esglésies, residències. Cal destacar la seva intervenció a l’agulla de la façana de la Seu de Manresa, l’ampliació del convent de Santa Clara d’aquesta ciutat. | |
| 11 | Verdaguer i Santaló, Jacint | Poeta i escriptor català, durant els seus estudis al Seminari de Vic entrà amb contacte amb el floreixent corrent cultural i intel·lectual de la ciutat. De ben jove començà a escriure poesia i es consagrà com a poeta de referència amb l’Atlàntida, premiada als Jocs Florals de Barcelona de 1877, nou anys més tard publicarà una altra obra mestre, Canigó. És considerat un dels grans poetes de la literatura catalana i el màxim exponent de la Renaixença. La seva obra poètica, de caràcter líric i èpica, gira al voltant de dues temàtiques centrals, la devocional i la patriòtica, per bé que s’endinsa també en la prosa narrativa i periodística i la literatura de viatges. | |
| eclesiàstics | |||
| 1 | Casanovas Campruví, Ignasi | 17 | Jesuïta català, filòsof, personalitat amb amples interessos culturals. Col·laborà amb l’editorial Foment de la Pietat Catalana, fundà la Biblioteca Balmes, dirigí la Congregació Mariana de Barcelona. Amb Torras i Bages organitzà el Congrés dedicat a Balmes i edità les Obres Completes del filòsof així com també de les dues edicions de les seves obres del bisbe i de la traducció al castellà de les pastorals. Morí assassinat al setembre de 1936. |
| 2 | Casañas Pagés, Salvador | 2 | Sacerdot barceloní. Brillant professor de teologia i orador i un gran apologista. Fou nomenat bisbe d’Urgell i elevat al capell cardenalici el 1895. Sis anys més tard és traslladat a la seu episcopal de Barcelona. Fundà i impulsà diverses congregacions religioses de caràcter missioner i social. |
| 3 | Corbella i Llobet, Ramon | 7 | Canonge vigatà. Ostentà diversos càrrecs al servei dels bisbes Colomer i Morgades. Torras i Bages el nomenà secretari de les visites pastorals i fou el seu fidel acompanyant durant els viatges per la diòcesi. Intervingué directament en la preparació de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1888, la formació del Museu Episcopal de Vic i la restauració del monestir de Santa Maria de Ripoll. |
| 4 | Cortés i Cullell, Ricard | 1 | Amic de Josep Torras i Bages, era un dels sacerdots integrants de la «penya dels minyons «. Fou canonge penitencier de la seu de Barcelona i, més tard, bisbe auxiliar de Barcelona i titular d’Eudòxia sota l’episcopat del cardenal Casañas. |
| 5 | Costa i Fornaguera, Tomàs | 146 | Bisbe de Lleida, Lleó XIII el nomenà cardenal el 1880 i fou traslladat a l’arquebisbat de Tarragona. A les dues diòcesi realitzà una important tasca pastoral que abastà l’organització del bisbat, la redacció de nombroses cartes pastorals, la restructuració dels seminari i la protecció del patrimoni artístic. |
| 6 | Cullell, Jaume | 256 | Amic personal de Josep Torras i Bages amb qui mantingué una relació estreta. Ordenat sacerdot fou nomenat canonge de la catedral de Vic el 1880. Destacà des de jove per les seves inquietuds culturals i periodístiques i pel seu posicionament proper al nacionalisme català. Impulsà la publicació de La Veu de Montserrat el 1878 i estigué estretament vinculat al naixement de La Veu de Catalunya i d’altres revistes periòdiques. Autor de poemes, alguns premiats als Jocs Florals, fou autor de diversos estudis de caràcter històric així com d’obres poètiques. |
| 7 | Deàs i Villadergrau, Josep | 24 | Sacerdot diocesà incardinat al bisbat de Girona. Professà com a monjo al monestir de Montserrat, escollit abat cinc anys més tard, el 1885. Durant el seu abadiat s’acabaren les obres de construcció del monestir, inclòs el cambril de la Mare de Déu i s’inauguraren els misteris del Rosari monumental construït en el camí de la cova al santuari. Es preocupà de la consolidació de la pròpia comunitat, augmentant considerablement el nombre de vocacions. Obrí el Col·legi de missioners a Filipines, l’aprovació del qual havia obtingut el seu antecessor. Pel que fa als aspectes culturals, donà un important impuls a la configuració actual de l’arxiu, la biblioteca i el museu del monestir. |
| 8 | Gudiol i Cunill, Josep | 3 | Historiador i investigador català pioner en els estudis d’història de l’art a Catalunya. Cursà estudis d’arqueologia sagrada a Roma. Fou nomenat conservador del Museu Episcopal el 1898, realitzant una tasca ingent d’adquisició, investigació i documentació. Participà en l’expedició de l’Institut d’Estudis Catalans a la Vall de Boí i a la Vall d’Aran el 1907. Treballador incansable i rigorós, escriví nombrosíssims estudis d’història de l’art guardonats per l’Institut d’Estudis Catalans com ara Nocions d’Arqueologia Cristiana Catalana, L’Arqueologia litúrgica de la Província eclesiàstica tarragonina i la col·lecció Els Primitius. |
| 9 | Lleó XIII | Pontificat llarg i fecund (1878-1903) al llarg del qual Lleó XIII abordà i donà reposta a temes complexos que polaritzaven el pensament del moment. Així, posà les bases de la doctrina social de l’Església amb l’encíclica Rerum novarum, fomentà la bona formació del clergat destacant la vigència de la teologia tomista davant el modernisme; en aquest sentit, convé destacar la seva encíclica Aeterni Patris. Devot de la Verfe, fou un gran difusor del res del Rosari. El 1881 nomenà la Mare de Déu de Montserrat patrona de Catalunya. Sota el seu pontificat Josep Torras i Bages rep el soli de l’episcopat de Vic. | |
| 10 | Manresa, Rupert M. de | 17 | Ramón Badia i Mullet, conegut amb el nom de Rupert Maria de Manresa, fou un frare caputxí, que exercí bona part del seu ministeri a Barcelona. Bon predicador, impulsà obres socials, caritatives i culturals, fou també autor de llibres d’espiritualitat. Fundà l’església i el convent de la Mare de Déu de Pompeia de Barcelona. Fou secretari del cardenal Vives i Tutó. |
| 11 | Morgades i Gili, Josep | 29 | Predecessor de Torras i Bages al bisbat de Vic, fou cridat a la mitra de Barcelona el 1899. Desplegà una ampla labor pastoral, manifestant una gran sensibilitat per les qüestions socials i assistencials. Fundà l’Assil del Bon Consell i les Escoles Dominicals a Barcelona i contribuí a la instal·lació de les Germanetes dels Pobres als dos bisbats. Com Torras i Bages, promogué l’ús del català en la predicació i impulsà la restauració de diverses esglesies i monestirs entre els quals destaca el de Santa Maria de Ripoll que inaugurà el 1893 |
| 12 | Pius X | Escollit papa el 1903, fundà el Pontifici Institut Bíblic, impulsà la creació de la Comissió per a la redacció del nou Codi de Dret Canònic, promogué la comunió freqüent així com la dels nens, fet que li valgué el títol de Papa de l’Eucaristia. Actuà decididament contra el modernisme per qüestionar aspectes fonamentals de la doctrina cristiana, fou cabdal en aquest sentit la seva encíclica Pascendi (1907). Durant el seu pontificat es canonitzà a Sant Josep Oriol. El 1911 el papa felicita al bisbe de Vic per la seva obra Dios y el Cesar. | |
| 13 | Sardà i Salvany, Fèlix | 7 | Ordenat sacerdot el 1865, es lliciencià en Teologia i Filosofia i Lletres. Des dels seus primers anys de ministeri sacerdotal es dedicà a la catequesi i apologia de la doctrina cristiana, defenent la fe dels corrents intel·lectuals que qüestionaven aspectes centrals del pensament catòlic. Autor prolífic, bon argumentador, dotat d’un estil planer i un llenguatge comprensible per a tots, publicà centenars d’articles periodístics a la Revista popular, a més d’altres obres, on abordà qüestions socials i religioses. Promogué generosament iniciatives caritatives per a obrers i ancians. |
| 14 | Vives i Tutó, Josep de Calassanç, cardenal | 9 | Nat a Llavaneras, ingressà l’ordre dels frares caputxins començant el noviciat a Guatemala. Home d’intel·ligència viva i bones dots de govern i incansable treballador. Va exercir un paper cabdal en la restauració de les províncies caputxines a Espanya. Com a canonista i teòleg formà part, com a consultor, de diverses congregacions vaticanes, col·laborant estretament en els pontificats de Lleó XIII i Pius X. Elevat al col·legi cardenalici el 1899, fou el primer prefecte de la Congregació de Religiosos. |
Dos dels darrers escrits de Josep Torras i Bages versen sobre la crisi que assola el món des de 1914 i que ell copsa amb els ulls universals i paternals d’un cristià, són L’enigma de la guerra i El internacionalismo papal. Aquest últim versa sobre el pensament de Benet XV expressat a l’encíclica Ad beatissimi apostolorum. El 27 de gener de 1916 signa la carta pastoral de quaresma, La ciència del patir, serà un escrit premonitori ja que Josep Torras i Bages morirà al Palau Episcopal de Vic el 7 de febrer de 1916 amb fama de santedat. El 1931 s’incoa el procés de beatificació, la primera etapa del qual conclou el 1992 amb la promulgació del Decret que certifica l’heroïcitat de les seves virtuts.
